tradicional analògica pateix una transformació considerable, apareix la televisió digital o TDT. La televisió digital permet obtenir imatges de millor qualitat, la senyal és més fàcil de processar i obre la possibilitat de interacció entre el receptor i l’emissor.
Amb l’ implantació de la televisió digital i l’apagament progressiu de les senyals analògiques les televisions portàtils comencen a desaparèixer. Es crea per tant la necessitat de trobar un altre dispositiu portàtil per reproduir la televisió.
L’aparell perfecte per aquesta necessitat és el telèfon mòbil que els primers anys del segle XXI ja estava molt estès. És un aparell summament portàtil, amb una pantalla integrada de unes dimensions raonables, un processador capaç de reproduir tot tipus de material multimèdia i el més important; una antena amb una banda ampla suficient.
Avui en dia la majoria de mòbils que es fabriquen tenen connectivitat 3G i tots ofereixen televisió. El 2002, a Corea del Sud es va emetre el primer programa televisiu per 3G per tal de ser vist des de els dispositius mòbils. Va ser el tret de sortida a una successió d’avenços i millores fins els nostres dies.
A Espanya no va ser fins l’any 2005 que es van fer les primeres emisions a través d’una prova pilot conjunta de Nokia, Telefònica i Abertis. El sistema aquí ve a ser una mica diferent que el Coreà. A la prova es va proporcionar un telèfon amb un adaptador d’antena per rebre bé la senyal televisiva. Els experiments han consistit en adaptar la senyal TDT també anomenat DVB-T en una senyal DVB-H que ve a ser el mateix però pels dispositius mòbils. És el sistema que va decidir adoptar la UE per tots els Estats membres. Malauradament és difícil posar ordre donat que existeixen múltiples sistemes diferents apart del DVB-H i és difícil posar-se d’acord sobre quin és el millor.
La veritat però, avui en dia tot ha canviat molt ràpid i s’ha demostrat que la televisió es difon molt millor per internet. Amb l’actual “boom” de les apps hi ha un munt que ofereixen serveis de televisió al mòbil. Acostumen sempre a ser serveis de pagament que a canvi d’una quantitat al mes tens la televisió a tota arreu. Els canals que difonen aquestes apps són a més a més dels que pots veure a la televisió normal canals exclusius d’internet. Aquests nous canals d’internet són cada cop més populars ja que ofereixen un contigut de bona qualitat i quan l’usuari vol, ja que més enllà de l’emisió en directe un pot visualitzar programes anteriors que potser s’ha perdut. Aquesta possibilitat de un poder-se crear el seu propi canal amb els contiguts que ell vol i quan ell vol és una de les grans avantatges d’aquests nous canals televisius a internet i al mòbil.
Una aplicació gratuïta i amb contingut gratuït molt bona és “Red Bull TV”. L’app té una interface molt intuïtiva. Pots veure tots els programes que ofereix que són exclusius a internet i afegir-los al teu perfil que es dirà “Mi Canal” per visualitzar-los quan millor et vagi. També té la avantatge de que la programació està lliure de publicitat més que la pròpia de Red Bull.
Crec que aquest model de televisió a través d’internet i que t’arriba al mòbil és on resideix el futur de la televisió. La nostra societat com bé diu el sociòleg Zigmund Bauman deriva cada cop més cap a un estat liquid on tot és immediat i poca gent té la llibertat per adaptar-se a un horari fix com el de la televisió convencional. El món s’accelera i la possibilitat de veure la televisió on vols, quan vols i el que vols és una gran millora. Així s’assegura la continuïtat d’aquest fenòmen que és la televisió i que dema pot ser una cosa molt diferent.
Telemòbil 